La publicació de les balances fiscals oficials per part del govern espanyol ha provocat un comprensible enrenou en tot el territori. Tota novetat sempre comporta uns interrogants, i més en una qüestió tan delicada com la territorial.
Més enllà de les passions que pot despertar, aquesta publicació s’ha de veure en positiu per diverses raons: a) suposa el compliment d’un compromís parlamentari de l’executiu espanyol; b) destrueix tòpics, com el de la suposada insolidaritat de les comunitats més pròsperes, acusacions freqüentment adreçades a Catalunya, o com el de que el debat fiscal s’estableix entre individus i no entre territoris.
En vistes a la revisió del model de finançament autonòmic, els resultats de les balances fiscals es limiten a erigir-se com a un punt de referència, que no hauria de ser l’únic. Altres dades, com les obtingudes a través de les balances comercials, podrien i haurien de completar la informació disponible per a mesurar la intensitat de la política de cohesió territorial a Espanya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario